El Museu d’Art de Girona es va fundar l’any 1976 com a suma de dues remarcables col·leccions. Té la seva seu a l’antic Palau episcopal, un dels edificis més nobles i espectaculars de Girona. El Museu d’Art també gestiona el conjunt patrimonial de l’Antic Hospital de Santa Caterina, que alberga una de les farmàcies hospitalàries millor conservades d’Europa.
El Museu d’Art de Girona
La fundació del Museu d’Art té lloc l’any 1976, quan la Diputació de Girona signa un conveni amb el Bisbat de Girona, i s’aglutinen en un sol conjunt les col·leccions del Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts, i les del Museu Diocesà de Girona.
El Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts es va crear l’any 1845 per salvaguardar les obres d’interès artístic i arqueològic, així com les restes arquitectòniques dels edificis secularitzats arran de les desamortitzacions. Va ser inaugurat el 1870 dins del monestir de Sant Pere de Galligants, que avui acull la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.
Per la seva banda, el Museu Diocesà es va crear quasi un segle més tard, l’any 1942, sota la tutel·la del bisbe Josep Cartañà. Els fons principals eren unes col·leccions d’art i arqueologia reunides pel canonge Ramon Font i per mossèn Pere Valls, que ja des de 1929 s’exposaven al Saló del Tron del Palau Episcopal.
L’any 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumeix les tasques de gestió del Museu d’Art que fins aleshores havia assumit la Diputació de Girona. El 2009 el mateix Departament cedeix un espai al carrer Ciutadans que serà la futura seu dels Amics del Museu d’Art.
L’any 2010 el MNAC dóna en dipòsit el quadre El gran dia de Girona (propietat del MNAC), que s’instal·la permanentment a l’Auditori Josep Irla de l’Antic Hospital de Santa Caterina. Tres anys després es reobre al públic l’antiga farmàcia, sota la gestió del Museu d’Art.
El 2014 el Museu s’incorpora de forma efectiva a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
Sabies que…?
L’agrupament de les diverses col·leccions fundacionals, així com el creixement dels darrers anys, fa que el Museu d’Art compti avui amb 13.753 obres catalogades, que el converteixen en un dels fons més nombrosos i rics de Catalunya.
El Palau Episcopal
El Palau Episcopal és la seu del Museu d’Art i un dels edificis més nobles i espectaculars de Girona, per haver estat la seu de la diòcesi i la residència del bisbe i la seva cúria, a més d’exercir de presó. Aquesta és la seva història, en forma de breu cronologia:
L’any 988 hi ha la primera referència documental, quan el bisbe Gotmar compra al comte Borrell una casa que afrontava amb el palau, del qual no queden restes identificables.
A partir de l’espiscopat de Guillem de Peratallada (1161-1168) es basteix un nou palau. Després, al llarg dels segles XIV i XV, el conjunt pren la forma d’un autèntic castell o palau fortificat, i es construeixen alguns dels espais emblemàtics, que avui formen part de les oficines i les sales d’exposició permanent del Museu. D’aquest període destaquen les galeries amb arcs de mig punt, les finestres coronelles, les dues torres i el Saló del Tron.
Al segle XVI es produeixen diferents ampliacions d’aire renaixentista. La iniciativa d’alguns bisbes il·lustres fa que es sobrealcin edificis ja existents i que s’obrin nombroses finestres de gran amplada i alçada, on són representats l’heràldica dels promotors. Alhora que cada cop s’assembla més a un palau, l’interior pren un caràcter marcadament residencial.
Al segle XVII els esforços es concentren en bastir el sector que dóna a la Plaça Lledoners. Durant els setges napoleònics (1808-1809) el Palau és danyat seriosament. Després del conflicte, es restaura i s’amplia fins a la dimensió actual.
En esclatar la Guerra Civil (1936), el bisbe abandona l’edifici i es pensa en convertir-lo en un Museu del Poble. Després de la victòria dels rebels (1939), recupera la funció original de Palau Episcopal.
L’any 1973 deixa de ser la residència habitual del bisbe, ja que aquest renuncia a ocupar-lo i es trasllada a una vivenda particular de lloguer. Entre 1979 i 1991 s’efectua una primera fase d’acondicionament i remodelació i la primera instal·lació del Museu d’Art, amb el nom actual.
Sabies que…?
El Tribunal Eclesiàstic va tenir la seva seu a l’edifici. Els clergues condemnats per pecats i delictes diversos hi eren reclosos a la presó, que encara existeix. La presó era un espai acollidor en comparació amb altres presons de l’època. No es tracta d’una “masmorra” fosca i humida, quasi subterrània, sinó que estava ubicada al quart pis de la torre principal, i oferia als condemnats àmplies vistes sobre la ciutat. També hi consta l’existència d’una llar de foc per a escalf dels reclusos.
Es conserven algunes de les incripcions que els religiosos castigats van escriure sobre les parets de la presó. Una d’elles, sense data, explica que “no por el quoniam estuvi aquí / aunque muje fue causa tal / sí solo por accidente fatal / sí porqué 91 días viví ahí” (hi fou pres 91 dies a causa de relacions amb una dona).
Des d’època medieval els reis solien allotjar-se en les seves estances durant les visites a la ciutat. Del segle XIV són conegudes les visites de Pere el Cerimoniós, que manà construir un pont de fusta que comuniqués la seva estança al Palau amb el Verger. Al XV es coneixen detalls de les vingudes del rei Ferran el Catòlic. Ja al segle XVI es va col.locar l’escut de Carles V al Saló del Tron, en record de la seva estada.
Antic Hospital de Santa Caterina
Els orígens de l’edifici conservat, del segle XVII, cal cercar-los a inicis del segle XIII, quan per iniciativa popular es fundà l’hospital de pobres més important de la ciutat, prop de l’actual, però més allunyat del centre de Girona. Adossada a l’hospital es bastí la capella de Santa Caterina, que des de ben antic romangué associada a l’anomenat fins llavors “hospital Nou”, i li donà nom. Les nombroses donacions propiciaren l’ampliació i embelliment del conjunt al llarg dels segles XIV i XV. El 1571 va ser nomenat hospital reial per Felip II.
El 1654 es decidí la demolició de l’hospital primigeni i es traslladà a un emplaçament més gran. El 1666 es col·locà la primera pedra del nou edifici, que amb el temps esdevindria l’actual. El nou complex comptava amb espais més grans i variats, i amb una farmàcia de nova planta. El 1765 s’hi construí la casa de la Misericòrdia i el 1785 s’hi annexà la Casa de Convalescència.
La farmàcia està considerada un dels conjunts més notables del s. XVII i XVIII, juntament amb la farmàcia de Llívia. A diferència d’aquesta, que donava servei a tota la població, la de Santa Caterina era una farmàcia hospitalària. Es troba ubicada a la planta baixa de l’edifici, amb accés directe des del pati interior. L’estança, rectangular, està coberta per una volta d’aresta decorada amb pintures al·legòriques del s. XIX que a seu torn cobreixen unes altres pintures murals anteriors, d’època barroca.
Del mobiliari conservat destaca un cordialer (un tipus d’armari) encastat en el conjunt de prestatgeries, on es guardaven els medicaments més preuats. La farmàcia guarda una col·lecció de més de 300 pots de ceràmica blanca vitrificada (sobretot datats entre els segles XVII i XVIII), a més de diversos morters, flascons de vidre bufat i recipients de fusta, entre d’altres. Destaca també la biblioteca, que aplega nombrosos tractats relacionats amb la medicina des de l’època medieval fins mitjans segle XX.
