NOVA MUSEOGRAFIA A LES SALES DE BARROC

El Museu d’Art de Girona ha presentat la renovació de dues de les sales de l’exposició permanent dedicades als segles XVII i XVIII. La nova proposta de continguts i museografia permetrà entendre millor les singularitats del període barroc a Catalunya i exposar més i millors obres dels fons de la col·lecció del Museu d’Art. També permetrà incorporar obres, en dipòsit, procedents del Museo del Prado i peces noves procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Sota el títol genèric l’Època del Barroc, el nou plantejament del discurs expositiu pretén donar a conèixer la funcionalitat de les obres dins el context històric, social i cultural del barroc a Catalunya, si bé fa especial èmfasi en les produccions artístiques del territori gironí. L’època barroca correspon a l’etapa històrica de les monarquies absolutes a l’Europa catòlica, als segles XVII i XVIII. Aleshores, Catalunya no era un centre de poder, però, malgrat no generar una avantguarda cultural com les existents a altres territoris europeus, va impulsar una producció artística de gran vitalitat. Les arts plàstiques del moment, caracteritzades per unes expressions artístiques de llenguatge exuberant i dinàmic, van ser majoritàriament de temàtica religiosa i complien una funció devota, perquè estaven connectades a l’exhibició i la celebració de la doctrina i les conviccions catòliques.

El Dr. Joan Bosch i Ballbona ha conduït la direcció científica i la selecció de les obres. La idea principal del discurs expositiu és que el barroc és un art destinat a integrar-se en el culte i el ritual, i a fer un paper mediador en les relacions entre els fidels, l’Església i el món sobrenatural. Bosch és director tècnic de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i professor d’Història de l’Art Modern del Departament d’Història i Història de l’Art de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.

Bosch ha plantejat un nou discurs centrat en el retaule, gènere per excel·lència del moment, i en l’art de funció devota, evocats a la mostra amb la imatgeria que n’ocupava els compartiments i les fornícules, organitzats sota tres grans conceptes: la divinitat; la Verge Maria, com la gran intercessora, i el santoral protector.  Aquests conceptes són models de virtuts catòliques, exemples de vida a seguir i sobretot, indici de a qui encomanar-se en moments de necessitat.

Els retaules i les imatges formaven part de l’escenografia del culte a l’etapa de la Contrareforma, el llarg període iniciat amb el Concili de Trento (1545-1563) en què l’Església es va repensar a fons. Va ser una època caracteritzada per l’enfortiment de les conviccions tradicionals a propòsit de la gran utilitat devota de les imatges i les relíquies i per l’impuls d’embellir els espais destinats al culte i la litúrgia. Els estralls de la Guerra Civil del 1936 en va reduir notablement els exemples.

La majoria d’obres que s’exposen procedeixen dels fons del Museu d’Art de Girona i algunes no s’havien exposat des de feia temps. S’hi afegeix, com a novetat, el dipòsit de quatre pintures sobre fusta del MNAC, procedents d’un retaule dedicat a Sant Jaume, obra de Giovanni Battista Toscano. Aquest pintor d’origen llombard va treballar a Catalunya entre els segles XVI i XVII, entre d’altres llocs a la catedral de Girona, on s’hi conserva un retaule seu dedicat a Tots Sants.

Tota la sala 15 del museu es destina a mostrar, exclusivament, una selecció de pintures barroques procedents del Museo del Prado de Madrid, que van ser dipositades entre els anys 1876 i 1882 a l’antic Museu Provincial de Girona. Són obres d’autors destacats del moment, com ara Andrea Vaccaro o Alessandro Turchi, que permeten evocar, d’una banda, el paper tutelar de l’Església sobre l’art religiós durant l’etapa de la Contrareforma en els territoris hispànics, i de l’altra, testimoniar la importància i l’esplendor dels encàrrecs dels cortesans i aristòcrates per ornamentar els casals i palaus.

La proposta dóna un nou valor als objectes de la col·lecció permanent, que fins ara s’exposaven pràcticament sense mediació ni discurs. S’augmenta notablement el nombre d’obres exposades: 10 taules de retaule, 10 talles de fusta policromada, 6 pintures i 6 objecte litúrgics d’argenteria . A més, se n’afegeixen de noves que es conservaven en reserva, com ara el relleu de La Presentació de la Verge o la talla deSant Jacint, que van ser restaurades recentment gràcies al suport de la Diputació de Girona.

Per tal de garantir l’òptima visita a les sales, l’accessibilitat, una de les noves línies estratègiques del Museu d’Art, és un dels elements destacats del projecte. D’una banda, es garanteix amb més textos de sala i cartel·les ampliades, traduïts tots a quatre idiomes. D’altra banda, s’ha fet especial atenció a les recomanacions de l’ONCE pel que fa a la retolació, i les dimensions de la gràfica dels textos de les sales. Aquestes línies d’actuació s’incorporaran en futures millores del museu. De fet, l’any vinent es preveu presentar, renovades, les col·leccions del segle XIX.