El Museu d’Art presenta per primera vegada, una selecció d’obres, pintures, fotografies i textos que testimonien la vinculació de Santiago Rusiñol amb el territori gironí, i ben especialment amb Girona ciutat. L’exposició, que mostra 26 pintures més una vintena de dibuixos i fotografies a més de documents i escrits de Rusiñol, explora els itineraris gironins de l’artista amb l’ànim de resseguir les diverses estades de Santiago Rusiñol en terres gironines.
Una selecció de les obres més representatives de les estades de l’artista a les terres gironines, es mostren juntes per primera vegada, provinents en gran part de col·leccions particulars i institucions públiques museus, arxius i biblioteques.
340 m2 quadrats d’exposició amb total de 26 olis i 12 dibuixos, a més de correspondència i fotografies d’època, algunes d’elles de caràcter inèdit, que mostren els escenaris que van inspirar moltes de les seves obres, com també diversos moments quotidians de les seves estades al territori gironí.
Ripoll, Olot, Puigcerdà, i sobretot Girona i Arbúcies van ser els indrets gironins més freqüentats per l’artista, si bé no els únics. Els seus paisatges i racons van ser pintats en un bon nombre de quadres i descrits en diferents articles i relats publicats en la premsa del moment. En tots aquestes indrets, on hi va fer estades, Rusiñol hi va deixar la petja del seu tarannà afable i hi va saber travar amistats que perduren en la memòria i en l’anecdotari popular. L’exposició del Museu d’Art, la més gran dedicada a l’obra de l’artista a Girona, mostra aquesta estreta simbiosi entre l’art de pintar i d’escriure que tant bé va saber alternar Rusiñol i presenta els dibuixos i pintures acompanyats d’una selecció de textos del mateix artista, a més de testimonis gràfics i documentals de la relació de Rusiñol amb els artistes i intel·lectuals locals.
El recorregut, cronològic, s’enriqueix amb exemplars de la premsa de l’època com La Il·lustració Catalana o La lustración Artística entre d’altres, que testimonien l’interès de la critica artística per l’obra de Rusiñol, reproduint molts dels seus jardins, especialment els pintats a Girona, i en són l’exemple de la seva fama ja en vida. Mostra rellevant d’aquesta fama i reconeixement cap a la figura de Rusiñol n’és l’homenatge que la ciutat de Girona li va retre l’any 1926 i que es pot veure sols entrar a l’exposició: quatre minuts de pel·lícula que posen de manifest la importància del personatge i la significació que va tenir per la ciutat. No en va, les seves visites a Girona deixaren una petja en l’imaginari cultural i popular. Des de els cercles intel·lectuals: Bertana, Oller, Miquel de Palol, Carles Rahola li dedicaran escrits i records, fins a les anècdotes vinculades als tipus més populars com l’entranyable Pepet Gitano.
Així mateix es presenten una selecció dels textos més destacats de l’escriptor que fan referència als paisatges gironins, entre ells i com exemple la Girona de pedra, un detallat itinerari per la ciutat, des de l’estació fins al cim de la Girona monumental, en què defensa la conservació de la ciutat històrica en front del perill de transformació que l’incipient progrés està provocant. Un text encara, en molts aspectes, ben vigent.
Més enllà de les pintures i escrits de Rusiñol, és rellevant la mostra d’imatges, algunes inèdites, de el pintor en diferents indrets gironins. Des d’unes fotografies datades de 1890 en què es veu un jove Rusiñol a Girona, a Banyoles o a Puigcerdà, recollides en l’Àlbum recordatori – també present en la mostra- a unes imatges inèdites de Girona, que de ben segur van sevir per inspirar els quadres que hi va pintar.
L’exposició produïda per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ha comptat amb el comissariat de Margarida Casacuberta i Vinyet Panyella, així com l’assessorament de Mercedes Palau-Ribes, i ha comptat amb més de 40 prestadors entre particulars, museus, arxius i biblioteques.
L’exposició es podrà veure del 8 de maig al 6 de novembre de 2016.
