L’exposició «Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Disseny i vida» ha tancat les seves portes amb 7000 visitants. Durant els mesos que s’ha pogut veure, el públic ha descobert i s’ha enamorat d’aquesta artista, desconeguda fins fa ben poc.
Inaugurada el 29 de novembre de 2025, la mostra ha estat una oportunitat única per conèixer a Francisca Rius i Sanuy, artista i dona, una de tantes que va haver de transitar, i sobreviure, en una època i en un entorn poc favorable per al desenvolupament professional femení. La seva incipient carrera artística mostrava una especial sensibilitat i destresa tècnica i conceptual, i la seva obra primerenca semblava destinada a excel·lir en el disseny gràfic. Però, primerament, l’entorn familiar i social van limitar les seves aspiracions. I seguidament la Guerra Civil Espanyola i les circumstàncies polítiques posteriors van portar la seva trajectòria professional i artística a un final brusc.
Des del Museu d’Art hem organitzat diverses activitats al voltant de l’exposició, on han participat unes 200 persones, contribuint a aprofundir en el llegat de Francisca Rius. També s’ha publicat un catàleg que fa pública la trajectòria vital i creativa de l’artista i posa de relleu l’interès de la seva obra.
La proposta sobre Francisca Rius s’emmarca en el compromís del Museu per donar visibilitat a les dones artistes, seguint el camí iniciat amb exposicions com «Roser Bru. Superar la distància» «Esclats d’un instant. L’aportació de les dones artistes al Fons d’Art del diari Avui», «Feresa de silenci. Les artistes de la revista Feminal», «De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya», o «Olga Sacharoff: pintura, poesia, emancipació».
En aquesta línia, acabem d’inaugurar la nova exposició temporal «Concha Ibáñez. L’evocació del paisatge», la primera mostra a Catalunya dedicada a aquesta artista després de la seva mort, l’any 2022, i coincidint amb el centenari del seu naixement.
I mentrestant, preparem una nova exposició, que inaugurarem a l’octubre: «Instruments de l’anima. Matèria i esperit a la Catalunya medieval», un projecte compartit amb el MEV, el Museu de Lleida i el Museu de Solsona, que reflexiona com els objectes materials van ser, durant l’edat mitjana, un mitjà per connectar amb allò diví.
Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest viatge per l’obra de Francisca Rius i Sanuy!
