Concha Ibáñez. L’evocació del paisatge

«L’evocació del paisatge» és la primera exposició a Catalunya dedicada a Concha Ibáñez després de la seva mort, l’any 2022, i coincideix amb el centenari del seu naixement. Lluny de ser una mostra antològica, s’ha volgut centrar en la temàtica en què l’artista va destacar i a la qual es va dedicar amb més afany durant la seva trajectòria: el paisatge. 

Per primer cop, el públic té l’oportunitat de veure una mostra significativa de les sèries paisatgístiques més conegudes de l’artista, així com algunes de les seves obres més representatives d’altres sèries. Es tracta de paisatges pintats des del record dels que havia vist i visitat en els seus nombrosos viatges. Cada lloc el pintava múltiples vegades, i li atorgava uns colors, dins de la restricció cromàtica que practicava, que han esdevingut gammes cromàtiques identificatives de cada indret. 

En l’obra de Concha Ibáñez res és naturalisme ni realitat, tot el contrari: la construcció, l’artifici i la síntesi, així com el fet de fregar subtilment l’abstracció, van configurar el llenguatge que sempre li va interessar. El resultat és una pintura d’una gran potència, tant visual com espiritual, que fa d’aquesta artista una de les paisatgistes imprescindibles de la història de l’art català.

Concha Ibáñez no pintava mai a l’aire lliure; el seu procés creatiu consistia a viatjar al lloc triat i, un cop hi arribava, efectuar-hi multitud de dibuixos, esbossos i fotografies. De tornada a Barcelona, en el seu estudi, i a partir del material obtingut, plasmava el paisatge per mitjà de l’evocació, efectuant el que ella denominava «sèries», tot i que no estaven pensades per a ser exposades ni venudes en conjunt, de manera exclusiva. Aquesta pràctica la va mantenir en la producció de gravats i exlibris, als quals l’artista també va dedicar bona part del seu quefer artístic. 

Biografia

Concepción Ibáñez Escobar va néixer el 12 de març de 1926 a Canet de Mar (Barcelona), on la seva àvia materna regentava una botiga. Els seus pares, Francisco i Cristina, eren oriünds d’Instinción (Almeria). Concha Ibáñez era la més gran de tres germanes. 

Poc després de néixer, la família es va instal·lar al barri del Clot de Barcelona. La petita Concha va començar a assistir a una escola privada, on va cursar l’educació bàsica. Els anys quaranta, les tres germanes van rebre formació en tall i confecció i van obtenir el títol que les acreditava per a ser mestres de modisteria.

Mentre treballava de modista, Ibáñez va començar a assistir a l’escola d’art del barri del Poblenou —juntament amb les seves germanes—, on impartia classes el pintor Josep Oriol Baqué Mercader (1900-1966), que era fonamentalment paisatgista. De 1946 a 1959 va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics Llotja de Barcelona, on va cursar assignatures soltes, sense presentar-se a les avaluacions. Aquests mateixos anys també va començar a freqüentar, a les tardes, el Cercle Artístic de Sant Lluc (Barcelona), on participava en el taller de dibuix al natural. Posteriorment, arribaria a formar part de diverses juntes directives d’aquesta entitat llegendària. En la dècada dels anys seixanta va tornar a la Llotja per a estudiar litografia, la tècnica calcogràfica en la qual va excel·lir més endavant.

El 1956 va morir la seva mare. Ibáñez continuà vivint amb el seu pare fins que va morir,1976, ja que l’artista havia decidit no formar parella ni tenir fills.

Concha Ibáñez considerava que el 1960 era el punt de partida de la seva carrera com a artista professional, atès que aquell any va presentar la seva primera exposició a la Sala Jaimes del passeig de Gràcia barceloní. De llavors ençà les exposicions se succeirien a un ritme excepcional; normalment preparava entre quatre i sis mostres individuals per any en diferents ciutats, i força més exposicions col·lectives. La seva obra es va poder veure en les galeries i els centres d’art més destacats del moment. L’artista va exposar en multitud de poblacions catalanes (Girona, Lleida, Tarragona, Mataró, Vic, Figueres…), nacionals (Madrid, Salamanca, Saragossa, Pamplona, Palma, la Corunya…) i estrangeres (Brussel·les, Nova York, Bangkok i ciutats d’Àustria i Cuba). Sempre va obtenir un gran èxit de crítica i públic que li permeté viure del seu treball artístic.

Concha Ibáñez va morir a Barcelona el 22 de desembre de 2022. La premsa del país es va fer ressò de la notícia i va publicar emotives necrològiques que elogiaven la seva trajectòria artística.