L’any Modest Urgell, una commemoració per redescobrir el pintor dels crepuscles

Aquest 2019 ha sigut declarat per la Generalitat de Catalunya Any Urgell, dedicat a commemorar el centenari de la mort de Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 1839-1919), un dels pintors més reconeguts a casa nostra, però, paradoxalment, també un dels menys estudiats. La commemoració s’ha fixat l’objectiu de recuperar i difondre la figura de l’artista, treure a la llum els passatges més desconeguts de la seva vida i obra i, sobretot, despertar l’interès per la seva descoberta.

Més enllà de la imatge més coneguda d’Urgell, la del pintor bohemi, corpulent i ben plantat de poblada cabellera blanca i important bigoti, més enllà de la seva actitud sarcàstica davant la vida, més enllà de les seves pintures monotemàtiques, del seu sempre el mateix, hi ha un Urgell per escodrinyar. Modest Urgell, autobatejat amb el pseudònim de Katúfol, va adquirir un ampli reconeixement com a pintor, però la fama i el renom no li van ser fàcils en els seus inicis.

Va estudiar a l’Escola de la Llotja de Barcelona i sota el mestratge del pintor Ramon Martí Alsina es va iniciar en una pintura de caràcter realista. Al cap de diversos intents d’exposar a Barcelona i Madrid, on les obres eren sistemàticament refusades per massa modernes, va arribar el primer reconeixement, el 1864, amb una menció d’honor especial a l’Exposició Nacional de Be-lles Arts de Madrid per l’obra Costes de Catalunya. Poc després, i finalitzada una curta estada a Girona, on es va dedicar a dibuixar auques i a pintar racons dels pobles gironins, es va traslladar a París, on va contactar amb els pintors realistes. Un estiu a les platges de Normandia acabaria sent determinant en l’esdevenir de la seva pintura, des de llavors marcada per paisatges d’horitzons baixos i cels carregats de subtils atmosferes.

 

Urgell s’ havia casat amb la també pintora Elionor Carreras Torrescasana, amb qui va compartir professió i exposicions durant els primers anys de matrimoni i de la qual se saben molt poques coses. Van tenir un fill, Ricard Urgell (1874-1924), que també s’acabaria dedicat a la pintura amb notable èxit, i una filla, Modesta, pintora desconeguda que expo-sà juntament amb el pare i el germà el 1896 a Barcelona.

Inquiet viatger, va residir i fer estades a Girona, Tolosa de Llenguadoc, Olot, Tarragona, Gelida i Arenys de Mar, entre altres llocs, i va recórrer bona part de la geografia catalana buscant paisatges d’inspiració. Al llarg de les dècades de 1870 i 1880 la seva participació en exposicions estatals (com Barcelona, Olot, Girona i Madrid) i internacionals (París, Munic, Brussel·les, Berlín, Chicago o Filadèlfia) seria constant, moment en què va guanyar popularitat i va consolidar la seva carrera artística. Finalment Urgell havia aconseguit fer de la pintura la seva professió i manera de viure.

Les seves obres van tenir des d’aleshores una constant temàtica: marines, carrers de poble, ermites i cementiris, paisatges desolats imbuïts de llum crepuscular. El 1894, Urgell va ser nomenat professor de perspectiva i de paisatge a l’Escola de la Llotja i va exer-cir de mestre de les joves generacions d’artistes. Establert definitivament a Barcelona, va participar continuadament en les tertúlies de la Sala Parés, on exposava regularment i on acabaria fundant, juntament amb els artistes Enric Galwey i Lluís Graner, la Societat Artística i Literària de Barcelona (1900), dedicada a la comercialització i promoció de l’art i dels artistes. Amb tot, al final de la seva vida, Urgell va retornar a la seva passió: el teatre. Actor aficionat durant la joventut, de ben gran es va estrenar com a drama-turg. D’ell es coneixen prop de catorze obres, escrites entre 1898 i 1913, bona part de les quals portades a escena amb un èxit relatiu. De la seva nombrosa producció, del seu èxit i de les moltes anècdotes de la seva vida, Urgell en va vo-ler deixar testimoniatge amb la publicació de l’àlbum Catalunya, el 1905, i l’autobiografia El murciélago. Memorias de una patum, el 1913. Avui la seva obra es conser-va en molts museus catalans, espanyols i alguns d’internacionals, així com en nombroses col·leccions privades. L’Any Urgell ha de fer-les aflorar i (re)descobrir la figura de Modest Urgell i la seva aportació a la pintura catalana al tombant del segle XX.

Modest Urgell, més enllà de l’horitzó

L’exposició central de l’Any Modest Urgell tindrà lloc a Girona, un territori que Urgell va transitar i pintar freqüentment. El Museu d’Art de Girona està preparant la mostra Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, prevista per a primers de desembre del 2019. Sota aquest suggeridor subtítol, l’exposició posarà en relleu les altres cares d’Urgell, més enllà dels seus paisatges crepusculars: la de l’etern nòmada, la del pintor d’èxit, la del dramaturg frustrat i, sobretot, la del mestre de joves artistes i pintor admirat, entre d’altres, per Joan Miró, Salvador Dalí, Joan Ponç i Joan Hernández Pijuan. L’exposició serà la cloenda de les activitats que s’han començat a programar en el marc de la commemoració, bona part de les quals emmarcades dins la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i que volen donar visibilitat a l’obra de l’artista. La primera ha tingut lloc al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que ha dedicat un espai destacat a presentar i difondre les obres que el museu conserva del pintor.

Més informació: anymodesturgell.cat