Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)

Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)

Dates: Del 23 d’octubre de 2021 al 6 de març de 2022. Prorrogada fins el 18 d’abril de 2022

Inauguració: 23 d’octubre, a les 12 h

Comissariat: Mª Lluïsa Faxedas Brujats

Comissariat i recerca sobre Hortense Bégué: María José González Madrid

Producció: Museu d’Art de Girona

Autor desconegut. Celso Lagar i Hortense Bégué fotografiats a la Galerie Percier (París) amb motiu de l’exposició conjunta que hi van celebrar el 1923. Archivo Celso Lagar

L’exposició que presentem és el primer intent de revisió de la vida i l’obra del pintor salmantí Celso Lagar Arroyo (Ciudad Rodrigo, 1891 – Sevilla, 1966) en un moment clau de la seva trajectòria, el que abasta els anys que va passar a Catalunya entre 1915 i 1918. Durant aquest període (en què com veurem també va fer estades a París, Madrid i Bilbao) Lagar va celebrar quatre exposicions a les Galeries Dalmau i les Galeries Laietanes de Barcelona, una exposició a la Sala Athenea de Girona, va prendre part en algunes mostres col·lectives i va participar activament en els moviments artístics que s’estaven desenvolupant a casa nostra, situant-se en l’òrbita avantguardista amb la creació d’un isme propi, el planisme, tot i mantenint una proximitat ambigua amb el noucentisme. Malgrat aquesta activitat intensa, la seva figura no s’ha acabat d’integrar en cap dels relats de l’art català del període, i quan se’l cita sol ser com un personatge més aviat tangencial, una mena de passavolant més o menys efímer. Aquesta exposició, en canvi, parteix de la tesi que no només els anys que Lagar va passar a Catalunya van ser molt importants en el seu desenvolupament, sinó que ell també va ser una figura significativa en l’entorn artístic del país, tal i com provarem d’explicar.  

No seria just ni correcte considerar que Celso Lagar és un artista desconegut en el context de la història de l’art espanyol del s. XX, i fins i tot en el de les avantguardes europees d’entreguerres i el que s’ha anomenat, amb major o menor encert, “Escola de París”. La seva obra és present en alguns dels museus i col·leccions més importants del país, i ha estat objecte d’estudi acadèmic i d’algunes exposicions i publicacions monogràfiques rellevants. Tanmateix també hem d’assenyalar que mai cap museu li ha dedicat una exposició antològica, que encara no existeix un catàleg raonat de la seva obra, i que hi ha molts aspectes de la seva vida i del seu treball que resten confusos o poc explicats, ja que una sèrie de dades errònies que van començar a circular sobre ell fa anys es van repetint encara massa sovint. La seva peripècia vital ha fet que molta de la seva obra es trobi dispersa en col·leccions catalanes, espanyoles, franceses i britàniques, la gran majoria d’elles privades i de difícil accés, i sigui per tant molt poc coneguda. El fet que ell mateix tampoc es preocupés, en moltes ocasions, de datar-la fa que resulti molt complicat contextualitzar adequadament algunes de les seves obres més importants. Per tot plegat tampoc ens ha d’estranyar el fet que circulin en el mercat un cert nombre d’obres atribuïdes a Lagar que manifestament no són seves, la qual cosa dificulta el seu estudi i en devalua la percepció estètica.  

Si la situació és aquesta en el cas de Lagar, molt més complicada encara resulta en el cas de la que fou la seva esposa i companya artística, l’escultora francesa Hortense Bégué (1890-1957). Malgrat que Lagar i Bégué es van conèixer cap a 1913 i des de llavors no es van separar mai, i tot i que van exposar conjuntament en vàries ocasions, la seva figura ha estat generalment ignorada en els estudis sobre l’artista, més enllà d’algun esment puntual; i de fet no existeix sobre ella cap recerca ni treball acadèmic que n’estudiï cap aspecte. Atès que Bégué va compartir amb Lagar l’estada a Catalunya i a Girona, des del principi vam considerar que era imprescindible que fos present també en aquesta exposició, en la que s’exhibeix retrospectivament per primera vegada una mostra del seu treball, i en el catàleg de la qual es publica el primer estudi acadèmic que se li ha dedicat.  

Autor desconegut. Celso Lagar i Hortense Bégué fotografiats a la Galerie Percier (París) amb motiu de l’exposició conjunta que hi van celebrar el 1923. Archivo Celso Lagar

En aquesta exposició ens hem centrat en investigar, doncs, els anys en què Lagar i Bégué, tot i fer diversos viatges, van viure fonamentalment a Catalunya, és a dir, el període que va de principis de 1915 al final de 1918, ja que considerem que l’estada a casa nostra és la que articula aquesta època tan interessant i productiva de la seva vida en la que interaccionen de diverses maneres amb el context artístic català i espanyol; per això ens hem atrevit a anomenar aquest període com els seus “anys catalans”. Hem optat per incloure obres de Lagar realitzades durant aquests anys independentment del lloc on haguessin estat pintades, en part perquè sovint no és possible datar-les i localitzar-les amb més precisió, però sobretot perquè les considerem com a pertanyents a un contínuum creatiu. Per tal de documentar el procés artístic de Lagar també hi trobarem algunes obres creades en el seu període parisenc previ a la vinguda a Barcelona, mentre que el terme final el situem el 1919, quan deixa la península ibèrica quasi definitivament. Pel que fa a l’obra d’Hortense, en canvi, no hem volgut mantenir les mateixes limitacions: atès que tant la seva figura com la seva obra són molt desconegudes, i que hem trobat pocs exemples d’aquesta darrera, hem optat per presentar-los tots amb total independència del lloc o moment en què van ser creats.  

Cal dir que tant Lagar com Bégué van seguir actius fins poc abans de la mort de la segona, el 1957; a partir d’aquell moment, la salut del primer es va deteriorar molt i va deixar de treballar. Això vol dir que aquesta exposició deixa fora la major part de la seva trajectòria artística en termes quantitatius, la que es va desenvolupar principalment a París a partir de 1919, amb estades a llocs com Cotlliure i sobretot a la Bretanya, que van visitar molt sovint a partir de 1927. La seva obra dels anys vint i trenta, molt centrada en el món del circ i els firaires, per una banda, i en els paisatges per l’altra, és la més coneguda a nivell internacional. Tot i el seu interès i importància, el nostre projecte tenia tanmateix uns límits i objectius molt específics, i per tant no hem inclòs cap obra d’aquest període. Esperem que la recerca realitzada entorn de Lagar i Bégué contribueixi a ampliar el nostre coneixement sobre tots dos com a artistes i com a persones, tot i que som molt conscients de la gran quantitat d’hipòtesis pendents de confirmació i d’informacions que ens manquen encara per poder compondre un retrat més exacte de les seves trajectòries. I esperem també que tot plegat serveixi per complicar una mica més, en el millor sentit de la paraula, el relat d’aquest període tan fascinant pel que fa a la història de l’art i la cultura del nostre país.  

Mª Lluïsa Faxedas Brujats

Professora d’Història de l’art contemporani de la Universitat de Girona i comissària de l’exposició

L’exposició es complementa amb l’edició d’un catàleg trilingüe (català-castellà-anglès), que compta amb una presentació per part de Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; i articles de Mª Lluïsa Faxedas Brujats, professora d’Història de l’art contemporani de la Universitat de Girona i comissària de l’exposició;  Mª José González Madrid, professora Serra Húnter d’Història de l’art contemporani de la Universitat de Barcelona; Iván García Langa, del Archivo Celso Lagar; Eva Vázquez, historiadora de l’art i periodista cultural; Begoña Farré, investigadora de l’Instituto de História da Arte, FCSH, Universidade Nova de Lisboa; i Mª Isabel García García, professora d’Història de l’art de la Universidad Complutense de Madrid.

El catàleg recull les obres exposades.

Disponible a la venda a la botiga del Museu d’Art i també en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.